Àbac

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre la màquina de calcular. Vegeu altres significats a «Àbac (arquitectura)».

Àbac xinès amb el número 37.925

Un àbac (del llatí abăcus, i grec άβαξ-ακος, que significa taula) és una eina per al càlcul manual d'operacions aritmètiques, que consisteix en un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles. S'hi poden representar nombres enters o decimals. Per a representar un nombre es fa servir la base decimal a on cada fil de boles representa les unitats, desenes, centenes, etcètera.

L'àbac es pot utilitzar per a fer qualsevol tipus d'operació aritmètica. Però la seva utilitat més gran es troba en les operacions bàsiques: suma, resta, multiplicació i divisió.

Taula de continguts

1 Història
- 1.1 Àbac romà
- 1.2 Àbac modern
2 Enllaços externs

[edita] Història

L'àbac és considerat com l'instrument de càlcul més antic, i s'ha adaptat i incorporat a diverses cultures. L'origen de l'àbac està literalment perdut en el temps. En èpoques molt primerenques l'home primitiu va trobar materials per a idear instruments per comptar. És probable que el seu inici fora una superfície plana i pedres que es movien sobre línies dibuixades amb pols. Avui dia es tendeix a pensar que l'origen de l'àbac es troba a la Xina, on l'ús d'aquest instrument encara és notable, igual que al Japó.

[edita] Àbac romà

A finals de l'Imperi Romà va aparèixer aquesta eina de càlcul. Consisteix en una tauleta amb sòcols, a on cada sòcol té un determinat valor, segons la numeració romana (I, V, X, ...). Per a representar el nombres es posa a cada sòcol corresponent una pedreta o calculus.

No és pròpiament un àbac perquè no fa anar el sistema de posicions per a representar els números, i per tant la seva utilitat és molt limitada.

[edita] Àbac modern

L'origen de l'àbac modern és desconegut, no se sap del cert ni el lloc ni el moment del seu descobriment. S'ha de relacionar però amb la invenció de la notació de posicions a l'Índia durant els segles V i VI. La primera prova escrita que se'n té és a la Xina en una il·lustració d'una obra del segle XII.

Degut als seus avantatges l'àbac es va estendre ràpidament per tota l'Àsia i a través de Turquia i Rússia va arribar a Europa. A les escoles franceses es va utilitzar fins al segle XVIII. Avui en dia, els comerciants de l'Extrem Orient encara l'usen de manera corrent.