![صورة:P culture.png [ar]](/ar/wiki/صورة:P_culture.png.html){kind=link}
Mar de Bering
De Viquipèdia
La mar de Bering (en yupik Imarpik; en anglès Bering Sea; en rus Берингово море, Bèringovo more) és una massa d'aigua de l'oceà Pacífic que comprèn, de sud a nord, l'espai que hi ha entre les illes Aleutianes i les Komandórskie fins a l'oceà Àrtic i, d'oest a est, el que hi ha entre Sibèria (i la península de Kamtxatka) i Alaska. Ocupa una superfície d'uns dos milions de km². L'estret de Bering la separa de la mar dels Txuktxis, a l'oceà Àrtic. Aquesta mar deu el nom al primer europeu que la va descobrir navegant-ne les aigües, que fou el danès Vitus Bering.
L'ecosistema de la mar de Bering inclou molts recursos, repartits entre la jurisdicció dels Estats Units, Rússia i aigües internacionals. La interacció entre els corrents, el gel marí i l'aigua fa que sigui un ecosistema ric i vigorós.
[edita] Història
Durant l'última glaciació, el nivell del mar va baixar tant que els animals i els humans van poder migrar caminant d'Àsia a Amèrica, segurament a través de l'estret de Bering. Aquest pas és conegut com el pont terrestre de Bering i, tot i que aquest fet és discutit, es creu que va ser la primera entrada d'humans a Amèrica.
[edita] Geografia
La mar de Bering, limitada al sud per l'arc que formen les illes Aleutianes i Komandórskie, comprèn un bon nombre d'illes la sobirania de les quals depèn dels Estats Units i Rússia. En general, depenen dels Estats Units les més properes a Alaska, entre les quals:
- Les illes Aleutianes.
- L'illa petita de les Diomedes o Inaliq.
- L'illa de King.
- L'illa Nunivak, la segona més gran de les banyades per aquesta mar.
- Les illes de Pribilov (o Pribilof).
- L'illa de Sant Llorenç, la més gran de totes.
- L'illa de Sant Mateu.
Depenen de Rússia les més properes a la costa siberiana:
- L'illa gran de les Diomedes o Imaqliq.
- L'illa Karaguinski.
- Les illes Komandórskie, que inclouen l'illa de Bering.
A l'extrem oriental s'obre la badia de Bristol o Iilgayaq, limitada al sud per la península d'Alaska.
La mar de Bering conté 16 canyons submarins, entre els quals hi ha el més llarg del món, que és el canyó Jèmtxug.