Perú
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Firme y feliz por la unión | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Castellà a tot el territori, i el quítxua, l'aimara i altres llengües aborígens on siguin predominants.1 | ||||
| Capital | Lima 12° 03′ S, 77° 02′ O |
||||
| Ciutat més gran | Lima | ||||
| Govern | República Alan García Pérez Luis Giampietri Rojas Yehude Simon Munaro |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
1.285.220 km² (19è) 8,8% |
||||
| Població - Estimació 2005 - Cens - Densitat |
26.152.265 (39è) - 21 hab/km² (151è) |
||||
| Moneda | Nou sol (PEN) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC-5) (UTC-5) |
||||
| Independència d'Espanya |
28 de juliol del 1821 |
||||
| Himne nacional | Somos libres seámoslo siempre (Som lliures, siguem-ne sempre) | ||||
| Domini internet | .pe | ||||
| Codi telefònic | +51 |
||||
| Gentilici | Peruà, peruana | ||||
| 1 Constitución Política del Perú, article 48. |
|||||
.svg.html)
El Perú (Perú en castellà, Piruw en quítxua i aimara), oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que limita al nord amb Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic. Té una geografia complexa dominada principalment per la serralada dels Andes i els corrents del Pacífic, que el donen climes i paisatges molt variats, des d'una costa desèrtica a la puna dels Andes o a la selva tropical de la conca de l'Amazones.
El territori peruà fou la llar de la civilització del Norte Chico, una de les més antigues del món, i posteriorment de l'Imperi Inca, l'Estat més gran de la Sud-amèrica precolombina. L'Imperi Espanyol va conquerir el territori durant el segle XVI i hi va establir un virregnat des del qual es va governar, per un temps, tot el subcontinent. Després d'aconseguir la seva independència, el Perú va viure períodes d'inestabilitat política i econòmica, alternada amb períodes de creixement i prosperitat econòmica.
El Perú en l'actualitat és una república democràtica i representativa dividida en vint-i-cinc regions. És un país en vies de desenvolupament amb un índex de desenvolupament humà mitjà i amb una elevada desigualtat econòmica. Les activitats econòmiques principals són l'agricultura, la pesca, la mineria il a manufactura de tèxtils. La població peruana, estimada en 28 milions, és multiètnica, fonamentada en els pobles indígenes, però que inclou influència europea, africana i asiàtica. La llengua principal hi és el castellà, tot i que un percentatge significatiu de la població parla el quítxua o altres llengües ameríndies nadiues. Aquesta combinació de tradicions culturals té com a resultat una ampla diversitat d'expressions en camps com ara l'art, la cuina, la literatura i la música.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
La paraula "Perú" es deriva de Birú el nom d'un governador local que va viure a prop del Golf de San Miguel al Panamà, durant a mitjan segle XVI.[1] Els seus territoris, visitats pels exploradors espanyols el 1522, eren la regió més meridional del "Nou Món" que els europeus havien visitat.[1] Quan Francisco Pizarro va explorar les regions encara més al sud, aquestes van ser designades Birú o Perú.[1]La Corona espanyola va donar al nom un estat legal el 1529 amb la Capitulació de Toledo, la qual va designar l'Imperi Inca, que havien confrontat, com la província del Perú.[1] Sota el govern espanyol, el territori va adoptar la denominació del Virregnat del Perú que es va convertir en la República del Perú després de la seva independència.
[edita] Geografia
- Article principal: Geografia del Perú
El Perú es troba a la regió occidental de Sud-amèrica entre l'equador i el Tròpic de Capricorn. Té una superfície de 1.285.220 km², fent-lo en el 20è país més extens del món i el tercer del subcontinent. Limita al nord amb Equador, al sud amb Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud amb Xile i a l'oest amb l'ocèa Pacífic. Posseeix una gran varietat de paisatges i climes ateses les seves condicions geogràfiques que també li han donat una gran diversitat de recursos naturals.
[edita] Geologia i relleu
El territori del Perú és delimitat per les plaques sud-americana i la de Nazca, les quals comparteixen un límit convergent de subducció de manera paral·lela a la costa occidental sud-americana. Aquesta subducció va formar, durant el Juràsic la Fosa de Perú-Xile, així com la serralada dels Andes. L'erosió de la serralada a format a l'est una vasta plana on abans de l'aparició dels Andes hi havia una porció de mar. Aquesta regió sedimentària és la plana amazònica. El mateix procés d'erosió a causat l'escarpament dels Andes. Atesa la subducció tectònica, el territori del Perú és altament sísmic i hi ha regions amb activitat volcànica, en especial al sud. El territori peruà es troba en el Cinturó de Foc del Pacífic.
La Serralada dels Andes és paral·lela a la costa pacífica, i divideix el país en tres regions geogràfiques:
- la costa, a l'est, és una plana angosta majoritàriament àrida, llevat d'algunes valls formades per rius estacionals;
- la serralada mateixa, que inclou l'altiplà andí i el pic més elevat del país, l'Huascarán, amb 6.768 m;[2] i
- la selva, una extensió ampla i plana coberta per la selva amazònica a l'est i ocupa el 60% de la superfície total del país,[3] tot i ser la menys poblada.
[edita] Clima
Tot i que Perú es troba en una regió equatorial, el Perú no presenta un clima exclusivament tropical; la influència dels Andes i el corrent de Humboldt hi produeixen una gran diversitat climàtica. Les temperatures de la costa són moderades, amb precipitacions baixes i amb humitat elevada, llevat de la regió més septentrional.[4] A la serralada les pluges són freqüents durant l'estiu, mentre que la temperatura i la humitat disminueixen en augmentar l'altitud fins arribar als pics gelats dels andes.[4] La selva es caracteritza per les pluges abundants i les altes temperatures, llevat de la regió més meridional, la qual experimenta hiverns freds i pluges estacionals.[4]
[edita] Hidrografia
La majoria dels rius peruans s'originen als Andres i drenen una de les tres conques hidrogràfiques del país. Els rius que desemboquen a l'oceà Pacífic són curts i de règim estacional. Els tributaris del riu Amazones són més llargs, més cabalosos i amb pendents menors. Els rius que desemboquen al Llac Titicaca són curts i de gran cabal.[4] Els rius més extensos del Perú són el riu Ucayali el riu Marañón, el riu Putumayo, el riu Yavarí, el riu Huallaga, el riu Urubamba, el riu Mantaro i el riu Amazones.
[edita] Ecologia
El relleu accidentat i la història natural del Perú han fet del país un territori megadivers, amb una gran varietat d'ecosistemes, i en conseqüència, amb una gran diversitat de flora i fauna. Tot i que tradicionalment s'ha considerat que hi ha, al Perú, tres regions naturals, hi ha, de fet, sis biomes terrestres: dos de marins i 3 d'aigua dolça.
Quant al mar peruà, dos corrents marins que discorren en sentit oposat caracteritzen dos ecosistemes diferents. Al nord, des de la latitud 3,2 °S fins la latitud 6 °S, hi ha la corrent del Niño o la zona del mar càlid, amb temperatures que oscil·len entre els 20 °C i els 27 °C. Aquest corrent envaeix la corrent de Humboldt que caracteritza la regió de mar fred amb temperatures que oscil·len entre els 12 °C i els 19 °C.
[edita] Política i govern
[edita] Estructura constitucional
El Perú és una república presidencialista de representació democràtica amb un sistema multipartidista. El sufragi és universal i obligatori per tots els ciutadans entre els 18 i els 70 anys d'edat.[5] En les últimes eleccions generals del 2006, el candidat del Partit Aprista Peruà, Alan García va aconseguir, en la segona volta, el 52,6% dels vots, i és l'actual president del Perú. La constitució del Perú estableix una clara separació de poders, comuna dels sistemes presidencialistes:
- el poder executiu és ostentat pel president de la República, el qual és el cap d'Estat i el cap de govern alhora, electe per un període de cinc anys sense la possibilitat de reelecció immediata; és a més, encarregat de la defensa nacional i presideix les forces armades del Perú; elegeix el primer ministre i tots dos elegeixen els membres del Consell de Ministres, l'òrgan encarregat de la direcció i la gestió dels serveis públics de l'Estat. El primer ministre actual és Yehude Simon Munaro;
- el poder legislatiu és ostentat pel Congrés de la República, que presenta l'opinió pluralista de la nació i està integrada per una sola cambra de 120 membres elegits per un període de cinc anys; i
- el poder judicial està constituït per una organització jeràrquica d'institucions que exerceixen la potestat de gestionar la justícia, entre les quals la Cort Suprema del Perú, les sales superiors de justícia, les corts de primera instància i les corts de pau.
La facultat d'interpretar la constitució en matèries específiques pertany al Tribunal Constitucional, integrat per set membres elegits pel Congrés de la Re pública per un període de cinc anys.
[edita] Subdivisió administrativa
La constitució actual del Perú estableix quatre categories de circumscripcions político-administratives: dues de regionals (regions i departaments) i dues de locals (províncies i districtes).
[edita] Governs regionals
- Vegeu tambe: Regionalitzacio del Perú (1987-1992)
Tot i que la constitució actual preveu la conformació de les regions del país, en l'actualitat l'Estat es troba en la primera fase del "procés de descentralització". A cada departament (24 en l'actualitat) així com la província constitucional del Callao, de manera separada, s'han conformat 25 governs regionals—el govern regional del departament de Lima no te cap jurisdicció sobre la província del Callao, que té govern regional propi, ni sobre la província de Lima, la municipialitat de la qual ha adquirit totes les funcions d'un govern regional.
Segons les estipulacions de la Llei Orgànica de Governs Regionals, les regions seran eventualment constituïdes per la iniciativa de les poblacions de dos o més departaments mitjançant les propostes de llurs governs regionals aprovades via referèndum.[6] El primer referèndum del 2005 no va aconseguir l'aprovació de cap dels projectes de la conformació de les regions aleshores presentades, per la qual cosa no es podrà realitzar cap altra consulta, segons la Llei de Bases de la Descentralització, per sis anys,[7] és a dir fins el 2011. Atès l'status quo, col·loquialment es considera que el Perú està dividit en 25 "regions". Aquestes regions se subdivideixen en províncies, les quals al seu torn, se subdivideixen en districtes. N'hi ha, de províncies, 180, i de districtes, 1747.
La Província de Lima, localitzada a la costa central del país, es única, ja que no pertany a cap regió. La ciutat de Lima està localitzada en la província, també coneguda com a Lima Metropolitana.
|
|
.png.html)
Callao, tot i tenir només una província, també és una regió per si mateixa.
[edita] Economia
Perú és un país en vies de desenvolupament; el 2005 tenia un índex de desenvolupament humà del 0,773,[8] i el 2006 tenia una renda per càpita de US$3.374,[9] i un producte interior brut en paritat de poder adquisitiu de US$7.600 el 2007.[10] Segons les estadístiques nacionals, el 2007 el 39,3% de la població és pobre, i el 13,7% és extremadament pobre.[11]
Perú és un país amb recursos naturals abundants; l'economia està molt enllaçada amb les exportacions amb els quals es financen les importacions i els pagaments del deute extern.[12] L'economia peruana ha variat molt durant les últimes dècades. Entre el 1968 i 1975 el govern de Juan Velasco Alvarado va introduir reformes radicals, entre les quals, la reforma agrària, l'expropiació de les companyies estrangeres i un sistema de planejament econòmic centralitzat. Aquestes polítiques es van revertir durant la dècada de 1990 durant el govern d'Alberto Fujimori. La sobredependència en els minerals i els metalls afectades per les fluctuacions en els preus mundials, així com la manca d'una infraestructura adequada han dissuadit el comerç i la inversió. Després de molts anys amb un creixement inconsistent, l'economia peruana va créixer a taxes superiors al 4% del 2002 al 2006 i del 7,5% el 2007, gràcies als preus elevats dels minerals i metalls.[10] Malgrat tot això, els nivells de pobresa i desigualtat encara són elevats.[10]
[edita] Geografia humana
[edita] Dinàmica de població
Amb 28 milions d'habitants, el Perú és el quart país més poblat de Sud-amèrica.[13] La taxa de creixement poblacional ha decrescut del 2,6% al 1,6% entre 1950 i el 2000; i s'espera que la població arribi als 42 milions el 2050.[14] El 2007, el 75,9% de la població vivia en àrees urbanes i el 24,1% en àrees rurals.[15] Les ciutats més importants són Lima, Arequipa, Trujillo, Chiclayo, Piura, Iquitos, Cusco, Chimbota i Huancayo, totes amb poblacions superiors als 250.000 habitants el 2007.[16]
[edita] Etnografia
Perú és una societat multiètnica en què s'han integrat diversos pobles i races durant cinc segles. Perú és un dels tres països en què els amerindis són majoria,[17] (els altres són Bolívia i Guatemala). Els amerindis han habitat el territori peruà mil·lenis abans de la conquesta espanyola. Els espanyols i els africans van arribar durant el període colonial. Després de la independència hi van immigrar anglesos, francesos, italians i espanyols.[18] Durant la dècada de 1850 hi van immigrar xinesos; altres grups importants són els àrabs i els japonesos.
[edita] Llengües
La llengua oficial a tot el territori és el castellà i, on són predominants, les distintes llegües natives també hi són on siguin majoritàries.
El castellà era la primera llengua del 83,9% dels peruans majors de 5 anys d'edat el 2007, i és la llengua principal del país. Coexisteix amb altres llengües ameríndies, la més important de les quals és el quítxua, parlat per més del 13,2% de la població.
[edita] Religió
Al Perú, la religió més important és el cristianisme: més del 80% de la població es declara catòlica situant-lo entre els països amb major nombre de fidels catòlics en el món juntament amb Brasil, Filipines, i Mèxic, mentre que la major part de la resta de la població professa alguna altra denominació cristiana, principalment protestant. Existeixen també aquells que professen el judaisme i l'islam. L'ateisme i l'agnosticisme són escassos.
Una de les manifestacions religioses més importants és la solemnitat de la processó del Senyor dels Miracles, la imatge dels quals data del Virregnat del Perú i surt en processó pels carrers de Lima el mes d'octubre de cada any. Aquesta imatge ha rebut homenatges del Papa Joan Pau II (qui la va cridar la quaresma limenya) i del Papa Benet XVI. Al Perú, com a la resta de Llatinoamèrica, hi ha una gran quantitat de devocions a la creu, així com moltes advocacions marianes, com la Verge del Chapi, la Mare de Déu del Carme o la Verge de la Porta.
[edita] Educació
Al Perú, el sistema educatiu té tres nivells bàsics: l'educació inicial, que opcionalment pot començar-se als dos anys, però generalment, als tres; l'educació primària que dura sis anys, amb un mestre per a cada saló generalment, i la secundària de cinc anys, on es dóna la polidocència. L'idioma anglès es troba dintre del currículum oficial del Ministeri d'Educació, encara que si el centre educatiu està vinculat amb algun altre país, l'idioma estranger sol variar. L'educació superior es pot realitzar en universitats, instituts superiors, pedagògics, etc. Per a ingressar a aquests centres, és indispensable donar un examen d'admissió, encara que la dificultat d'aquest, depèn de l'exigència de la universitat. Actualment, les universitats estatals alberguen a més de 100 mil alumnes en tot el país.
[edita] Cultura
La cultura peruana té les seves arrels en les tradicions ameríndies i espanyoles,[19] tot i que ha estat influïda també per diversos grups ètnics d'Àfrica, Àsia i Europa. La tradició artística peruana va començar amb la terrisseria elaborada, la fabricació de tèxtils, l'orfebreria i l'escultura de les èpoques preinques. El inques van mantenir aquests oficis i van construir obres arquitectòniques impressionants com ara Machu Picchu. El barroc va predominar l'art virregnal que va fer un sincretisme amb les tradicions autòctones.[20] Durant aquest període l'art es concentraba majoritàriament en temes religiosos; les nombroses esglésies d'aquest període i les pintures de l'escola de Cuzco en són una mostra.[21] Les arts es van estancar després de la independència fins l'aparició de l'indigenisme en la primera meitat del segle XX.[22] Des de la dècada de 1950 l'art peruà ha estat eclèctic i influït per corrents internacionals i locals.[23]
La literatura peruana té les seves arreles en les tradicions orals de les civilitzacions precolombines. Els espanyols van introduir l'escriptura en el segle XVI; l'expressió literal colonial va incloure les cròniques i la literatura religiosa. Després de la independència, el costumisme i el romanticisme es convertiren en els gèneres literaris més populars com ara les obres populars de Ricardo Palma,[24] José María Arguedas,[25] i César Vallejo.[26] Durant la segona meitat del segle, un dels exponents més importants de la literatura peruana ha estat Mario Vargas Llosa.[27]
La cuina peruana és una mescla de la cuina ameríndia sud-americana i l'espanyola amb influències africanes, àrabs, italianes, xineses i japoneses.[28] Alguns menjars típics són les articuchos, el ceviche, les humitas i el pachamanca.
[edita] Història
- Article principal: Història del Perú
Abans de l'arribada dels espanyols al Perú hi va haver diverses cultures preincaiques i, més tard, l'Imperi inca. Francisco Pizarro va arribar a la costa peruana el 1532, i cap al final d'aquella dècada el Perú va esdevenir un virregnat i la major font d'or i argent de l'Imperi Espanyol. Perú es va declarar independent d'Espanya el 28 de juliol de 1821, gràcies a una aliança entre l'exèrcit Argentina de José de San Martín i l'exèrcit de Nova Granada de Simón Bolívar. El primer president va ser elegit el 1827. Del 1836 al 1839 Perú i Bolívia van estar units en una Confederació, que es va dissoldre després del conflicte armat contra Xile i l'Argentina.
A finals del segle XIX el Perú es va involucrar amb Bolívia en la Guerra del Pacífic contra Xile, atès que existia un tractat de defensa mútua. En finalitzar aquesta guerra es va iniciar un període de "reconstrucció nacional", de calma relativa, que va acabar després del govern d'Augusto B. Leguía.
Durant el segle XX el país va experimentar diversos cops d'estat i gran inestabilitat econòmica i crisi social.[29] La democràcia es va restaurar en la dècada dels noranta.
[edita] Bibliografia
- Constitución Política del Perú.
- PORRAS BARRENECHEA, Raúl. El nombre del Perú. Lima, 1968.
- FLORES GALINDO, Alberto. Los rostros de la plebe. Barcelona: Editorial Crítica. 2001. ISBN 84-8432-289-0
[edita] Referències
|
|||||
[edita] Enllaços externs
- Govern del Perú (castellà)
|
|
 |
|---|---|
 Argentina  Bolívia  Brasil  Colòmbia  Equador  Guyana  Paraguai  Perú  Surinam
|
|
Dependències:  Illes Malvines |  Guaiana Francesa |
|
.svg.html){kind=small}
![صورة:E-to-the-i-pi.svg [ar]](/ar/wiki/صورة:E-to-the-i-pi.svg.html){kind=link}